L'ENSENYAMENT DE GRAMÀTICA.

   L'ensenyament de gramàtica va destinat als nens d'edats més avançades. Primer calia passar pel mestre de primeres lletres, i un cop assolits els objectius i continguts d'aquesta ensenyança passaven al mestre de gramàtica.

   En la documentació municipal que s'ha consultat no s'hi ha trobat cap indici de la feina encomanada la mestre de gramàtica d'una manera directa, però es podria deduir a apartir dels sistemes d'oposicions emprats pesr accedir al càrrec de mestre de gramàtica. Mentre que els mestres de puericia no havien de fer oposicions, sinó que eren elegits segons la personalitat del mestre. Els de gramàtiva havien de passar per uns exàmens on havien de mostrar que tenien un nivell cultural força elevat, i que el que havien d'impartit era cultura de tipus intelectual i no unes tècniques bàsiques d'aprenentatge (lectura, escriptura i càlcul).





 RELACIÓ DELS MESTRES DE GRAMÀTICA.



ANY                       NOM DEL MESTRE            SALARI          MESADA

1708                      Josep Paguera                      75 lliures          4 sous
1710                      Pere Litró                             60    "                  si
1712                     (un sol mestre puericia i gramàtica)
....
....
....                          (no hi ha constància de canvis en els llibres )
....
1727                     Joan Vila                                60
1729                     Isidre Hugues                        60
1735                     Jaume Campana                 100
1744                     Narcís Fàbrega                      60                 4 sous i mig
                             Pere Felix Velada                    60                 4 sous i mig
1746                     Benet Pasqual                        100
1746                     Isidre Turner                         120
1750                     (Llorenç Ribot )                     120                 (no tingué efecte)
1750                     Miquel Ametller
1750                     Josep Pujol                             100
1753                     Miquel Major                         125
1759                     Miquel Major                         100
1761                     Geroni Vinyes                        100
1765                     Esteve Molins
1768                     Benet Pasqual
1769                     Josep Patller
...
...
...




- 1710, 6 d'abril  (27)
     L'ajuntament ha decidit de posar dos mestres, un de puericia i un altre de gramàtica. El mestre de gramàtica serà "lo Doctor en Teologia Pere Litró,  Pre. y Bt.", i se li concedirà una salari de 60 lliures barceloneses, a més de les mesades.

- 1712, 17 de gener  (28)
   S'ha decidit prescindir dels dos mestres. Les raons del mateix no es donen. Es contracte a una altre mestre, no en diu el nom, haurà de fer de "mestre de gramàtica y per llegir i escriurer". Es torna a un mestre per tots els nens i nenes de la vila. Se li paga cada anys "ap tres tersas noranta lliures compres les quinza lliures que es donen per celebrar lo rosari a la capella de Sant Antoni de la Plaça":
   Al cap de tres mesos l'ajuntament contracte a un mes tre de puericia, Josep Farrer, pel que l'anterior es deuria quedar com a mestre de gramàtica.

-  Llarg periode on no es menciona cap nomenament de mestres.

- 1727, 26 de gener  (29)
   Es convoquen exàmens per a la plaça de gramàtica. Es dóna a Joan Vila, que començarà a ensenyar el febrer de 1727. Se li dona un salari de 60 lliures. Haurà de deixar la vila dos anys més tard perque el poble es queixa d'ell, i es vol que es canviï el mestre "per no tenir les circumstàncies per ensenyar gramàtica".

- 1729, 27 d'agost (30)
   Es produeix l'acomiadament del mestre Joan Vila. Les raons per aquest acomiadament són: "Per part de diferents individuos se dona en dies passats suplica al Mag. Ajuntament y que diferents particulars del poble claman perque se pose altre mestre de gramàtica en la escola de la present vila respecte de no tenir las circumstancies que deu tenir lo licenciado actual, Joan Vila, mestre actual per ensenyar gramatica. Pero aventse informat los sres. Regidors ab persones abtes y de bon zel y avent los dit que dit mestre no raunia gramatich algu comen efecte se a axis experimentat e en lo temps a ensenyar en dita vila".

- 1729, 28 d'agost  (31)
   Comença a ensenyar gramàtica el mestre Isidre Hugues, amb un salari de 60 lliures any. En principi se'l contracte per un període de tres anys. D'Isidre Hugues es diu "mestre de gramatica d'Olot es subjecte capas per l'ensenyança de gramàtica y home de bons costums y que en los edictes que en lo any 1726 se donaren en la present vila pujà en fer la llissó y que fou habilitat y que per ocasió de trobarse mestre de gramàtica de la vila de Banyoles en dit any 1726  renuncià al magisteri de la present vila".  També es diu "mestre de gramática que per molt temps ha estat de la present i altras vilas".

- 1735, 17 de març  (32)
   Renuncia Isidre Hugues després de cinc anys i mig d'estadaa Torroella. Es procedirà a la convocatòria d'oposicions. Compareixeran 3 opositors: Miquel Aymar, mestre de Rupià; Jaume Campana, mestre de Perelada; i Joan la Marja, mestre de "Juyas"  (Juià). Guanyarà Jaume Campana, amb 13 vots. El sou es de 100 lliures.

- 1744, 15 de gener  (33)
   Degut al poc fruit de l'ensenyança de Jaume Campana "a causa de la seva sordera i freqüents enfermetats", es preparen oposicions per a accedir a la plaça.
   Es presenten a l'examen Josep Campana i Narcís Fàbrega. Té més vots en Josep Campana però el dia  22 de dit mes "lo dit Campana renuncia del seu magisteri" i queda elegit Narcís Fàbrega. "Se li donarà quiscun any sexanta lliures barceloneses a més de quatre sous i mitja barcelonesa cada mes que quiscun estudiant li deu donar de mesada exceptat los pobres solemnes que aquestos sels deu ensenyar a mont de Deu".

- 1744,  15 de juny  (34)
   Narcís Fàbrega renuncia. S'hi ha estat escassament cinc mesos. Es dóna la plaça a Pere Felix Velada, clergue. Amb un salari de 60 lliures any i "quatre sous i mig per quiscuna mesada", "tenint l'obligació d'ensenyar als pobres de solemnitat que li assenyalarà lo Mag. Ajuntament sens ningun interés".

- 1746 21 d'abril  (35)
   Pere Felix Velada renuncia del seu magisteri.  L'experiència dona a entendre a l'ajuntament que el donar "dit magisteri a persones que segueixen la tasca dels estudis i desitgen ordenar-se, es ocasió de moltes faltes i vacacions que redunden en greu perjudici de la bona educació i ensenyança".  No trobant altres homes aptes, l'ajuntament vol recorrer al prior del convent de Sant Agustí.
   Es demana al convent que faci venir un religiós a ensenyar gramàtica, que sigiui capaç i de bons costums. Es conceeix un salari de 100 lliures sense exigir mesades excepte als forasters i dels pobres no en podrà exigir res.
   Ve el Pare Benet Pasqual que comença a fer classes el deia 1 de maig. El novembre del mateix nay ja no exercirà. El setembredel 1767 torna a encarregar-se de la feina de manera molt provisional degut a la feina que té al convent.  El 1772 actua de membre del tribunal examinador de primeres lletres.
   El Reverent Pare Prior diu que "en cas d'haver-hi estudiants de la present vila o forasters que desitjaren estudiar filosofia mentre fossin en número vuyt lo menos, farà venir un lector ab les qualitats y circumstàncies se requereixen per llegir curs, sens interes algún".

- 1746, 28 de novembre  (36)
   Per absència del Pare Bener Pasqual, i "ensenyats per l'experiència per la falta de bons de mestres i pràctics" i a fi d'aconseguir que els mestres s'aficionin més a la seva tasca d'ensenyar es resolt que es paguin 120 lliures de salari. Es convoquen les oportunes oposicions.  Concorreixen Isidre Turner i el "sr. Pujol". Les guanya Isidre Turner clergue, per 15 vots contra 5 del sr. Pujol.

- 1750, 20 de març  (37)
   Isidre Turner ha estat malalt de reumatisme durant dos o tres mesos i "que no pot ensenyar ni cuidar de la seva aula" ha de plegar de la seva tasca docent, "lo que redunda en graves perjudicis dels fills dels particulars de dita vila i altres que venen en dita aula", "de forma que dits particulars donen grans queixes de tanta falta de dita ensenyança". "El dia 23 de març de 1750 se ha donat comiat a Isidre Torner,  (...) per medi de Pere Vallllovera, secretari, trobant-se en casa de Agustí Guilló, adriguer de la present vila".

   L'ajuntament de la present vila ha tingut noticia de Llorenç Ribot, natural d'Esterri d'Àneu (bisbat d'Urgell) el qual ha ensenyat durant molt de temps a Palafrugell. Se li vol concedir un salari de 120 lliures i no pot exigir mesada dels fills de dita vila i als pobres ensenyar-lo sensa mesada. El salari se li pagarà per tersos de quatre en quatre mesos.

   Al marge de la pàgina d'aquest acte hi ha escrit "Esta conclusió no tingué efecte", indicant que aquest mestre no vingué a Torroella.

- 1750, 7 de novembre  (38)
   Es produeix un contenciós per haver donar l'ajuntament la plaça a Josep Pujol "natural del lloch de Bordils, vegaria de Girona", sense haver passat per les oposicions. L'acta diu: "Dieron y presentaron el magisterio a Josep Pujol sin oposición fue por evitar costos y molestias, ya por ver ciertos de la capacidad y buena enseñanza del referido Pujol", i afegeix més endavant "ha ensenyado gramàtica en el estudio de Hostalrich por tiempo de quatro años, y en la villa de la Bisbal, dejando el de Hostalrich por haberlo llamado los regidores suplicantes para ensenñar en el estudio de esta, y es cierto" (...) "A más que en la villa de La Bisbal dieron el magisterio sin oposición tambien al mismo Pujol".

  Sembla ser que també havia estat mestre a Palamós "el senyor Pujol, mestre de gramàtica de la vila de Palamós se ha desemoenyat en les oposicions del magisteri de essa vila avent tingut molts vots a son favor per aver donat en lo acte señas de bona erudicció" hi ha la data de 28 d'octubre de 1747.

  El mestre anterior a Josep Pujol no era Llorenç Ribot, confirmant que no vingué a Torroella. Es parla de "Miquel Ametller, inmediato antecesor de Josep Pujol, actual maestro".

   Parlant de Josep Pujol l'ajuntament en diu "el referido maestro es de provecho, pues es soltero, y con la modestia de vestir los hábitos clericales".

   Finalment després d'javer-hi les oposicions es dona "lo dir magisteri de gramàtica al dit Josep Pujol" i se'l contracte "per espay i termini de dos anys", amb un salari anual de 100 lliures de moneda barcelonesa. Se li pagarà "en tersos i de quatre en quatre mesos, conforme se ha observat ab los demes mestres de gramàtica de dita vila".

- 1753, 22 de novembre (39)
   Hi ha noves oposicions, es presenten Jacinto Ros, licenciado, natural del "lloch de Vidreres", i Miquel Major, "licenciado, natural de Barcelona". "Fou cridat ab altes veus quedant elegit per mestre de gramàtica el dit Miquel Major, donant-se li per son salari anual 125 lliures barceloneses".

   L'any 1761 guanya oposicions a Olot on hi ensenya fins el 1965. El 16 de juliol d'aquest mateix any es presenta de nou a les oposicions de Torroella i les guanya.

   De Jacint Ros sabem "que quedà elegit en breu mestre de gramàtica de Palafrugell".

   Jacint Ros fou també seglar i mestre de gramàtica de Perelada. L'any 1772 oposita i obté la plaça de gramaàtica a la ciutat de Girona, on se'l contracte per 3 anys, i en el 1775 se'l confirma "per otros tres años o por el más o menos tiempo que durase el beneplàcito del Ayuntamiento" amb les mateixes condicions. A finals de 1781 continua ensenyan, topa amb altres col.legues de sintaxi i retòrica de les escoles de la ciutat de Girona, amb motiu dels exàmens que han fet els seus alumnes per passar a l'aula de sintaxi. Hi continuarà ensenyant fins el 1785, el 3 de juny presenta un memorial a l'ajuntament  "exponiendo la inutilidad en que le ha puesto un accidente apopletico que le sobrevino cosa de 3 años y le ha repetido todas las primaveras solicitando se le consigne de los Pròpios alguna cantidad anual por via de juvilación". L'ajuntament el privarà de la docència pel següent curs. No hi ha noticia de la contestació de l'ajuntament de Girona als precs del mestre.  (40)

- 1759, 25 de setembre  (41)
   Es produeix una deliberació sobre la reducció del salari del mestre de gramàtica. Resulta que al mestre Miquel Major clergue, se li donaven 125 lliures de salari amb l'esperança de l'ajuntament que hi anessin molts estudiants de la vila per aprendre "lletres gramaticals".  No s'ha obtingut el resultat esperat "I com avui dia sien pochs los estudiants que acuden en lo estudi de gramatica" pel qual motiu es considera "sobrant" el salari de 125 lliures i que en tindria prou amb la quantitat de 100 lliures.

- 1761, 15 d'agost, (42)
   La plaça de mestre de gramàtica queda vacant, es concedeix a Geroni Vinyes. Després d'haver-se examinat "enla cosa tant de repetició construcció com de la sintaxis" i s'ha comprovat que "era molt habil per ensenyar" se li pagarà un sou de 100 lliures anuals, pagaderes de mig any en mig any.

- 1765, 16 de juliol  (43)
   Es produeix la vacant degt la renuncia d'Esteve Molins, (no hi ha noticia en la documentació de quan va començar a exercir).

   Més tard exercirà a Olot on hi té una escola pública de primeres lletres, al marge de la del municipi, però el 1775 li mandaran que la tanqui. Al següent any aconseguirà el títol otorgat per la "Hermandad de San Casiano de Madrid"*(44).

A Torroella es convoquen oposicions. Es preenten quatre opositors. L'oposició consistirà en "sa corresponent llicó per espai de més d'un quart d'hora, i feta es passara a repetir i construir lo Ciceró i en seguida a fer més preguntes y oracions als estudiants de gramàtica". Ciceró per veure si tenia bona oratòria, em pregunto ?
    Serà elegit Miquel Major, clergue, el qual ja havia estat a torroella amb anteioritat. Fins ara havia estat a Olot. Se li pagarna 125 lliures amb "tersos anticipades o de any en any com a ell li convinga".

  - 1768, 11 d'abril,  (45)
   Durant un breu període de temps ocuparà la plaça el frare Bener Pasqual, que ja hi havia estat en anterioritat l'any 1746. Tot seguit l'ocuparà el reverend Dr. Andreu, també durant un període breu.

- 1769, 1 de març,  (46)
    Vacant de nou la plaça, es presenta per ocupar-la l'estudiant Josep Patller, conseguint-la. Abans havia estat mestre a Maçanet de Cabrenys. Anirà a Girona i el 1772 torna a Torroella com mestre de primeres lletres.



* "Para comenzar cabe precisar que la Hermandad de San Casiano de Madrid, cuya fundación suele fecharse en 1642, está considerada la primera agrupación profesional de maestros que se formó en España, cuyos fines principales se encaminaron a ofrecer protección y asistencia a sus miembros, defender sus intereses y mejorar la enseñanza . Siguiendo el ejemplo de la Congregación madrileña pronto se creó la de Barcelona (sus primeras Constituciones datan
de 1657), y posteriormente fueron apareciendo otras en varias poblaciones de la geografía peninsular."
 "Las Congregaciones y Hermandades de San Casiano, caracterizadas por un marcado espíritu gremial, fueron la primeras entidades de asistencia social del magisterio en España y estuvieron encaminadas a mejorar las condiciones de vida de los maestros, proporcionándoles cierta protección y seguridad. En su seno confl uían una serie de motivaciones e intereses de tipo profesional, económico, asistencial y espiritual o religioso, que ponían de relieve la doble vertiente de estas asociaciones, como corporaciones de maestros y como
hermandades religiosas."  LA CONGREGACIÓN SAN CASIANO Y EL EJERCICIO DEL MAGISTERIO DE PRIMERAS LETRAS EN LA M ÁLAGA SETECENTISTA. Fernando Ventajas Dote
Doctor en Historia. (44  bis)

CONTINGUTS I METODOLOGIA GRAMÀTICA

Què ensenyen els mestres de gramàtica? Els mestres de gramàtica o llatinitat ensenyen les "lletres gramaticals". Què són? Les lletres gramaticals eren bàsicament l'estudi o aprenentatge de la gramàtica o llengua. Així estudien retórica, poesia, estudien i practiquen els noms i verbs fins que en són destres i estàn capacitats per respondre tant en llatí com en castellà, estudien les "partes, géneros y genitivos, pretéritos y supinos", fan exercicis de traducció del llatí al castellà. Treballen la sintaxi, l'ortografia i la elegància de la llengua llatina. També s'hi ha de contemplar l'ensenyament de la religió i l'ensenyament de l'urbanitat. (47) Sabem amb seguretat que els llibres utilitzats, o alguns almenys, quan es diu en unes oposicions a l'opositor "que ensenyi a diferents gramatichs preguntant los ab diferents preguntes segons Regles de Antoni, Torrella y Arasma". Aquest són precisament els llibres o manuals que Baldiri Reixach en "Les instruccions per a l'ensenyança de minyons" publicades l'any 1749 demana que es tradueixin al català ja que "seria de molta utilitat per los minyons y per lo bé public, y de molt descans per los mestres que totes les regles llatines del Antoni, y la de Torrella y del Erasme, es reduissin en llengua vulgar, ab un estil senzill y natural, perque així seria més fàcil a tots los minyons entender i comprender bé lo que diu la regla i aprendre-la de cor". (48) Aquí hem de parlar d'un llibre pensat per a us de les escoles públiques de gramàtica de Torroella. Es tracta del llibre "ARTE CALYGRAFICA ó Elementos del arte de escribir para uso de los niños de la Escuela pública de San Agustín de Torroella de Montgrí. Dispuestos por el P. Pred. FR. Antonio Espina, religioso calzado de dicha orden." (49) En la introducció del llibre es diu "El verdadero patriotismo que V. Mag. ha manifestado a la juventud los verdaderos medios, de hacerla útil a la Patria, es el poderoso motivo, que me impele a publicar esta obrita bajo la protección de V. Maj. En ella no me he propuesto otro fin sinó el de proporcionar a la infancia los principios  fáciles, peró sólidos y necesarios para el logro de las ideas que tan sabiamente V. Maj. se ha propuesto." Continúa en el Pròleg : "Los hombres sensatos que miran más de cerca este objeto, siendo los garantes del zelo y sabias intenciones de nuestros soberanos y sus ministros, han sacrificado sus dias al incesante trabajo de formar la juventud. Los Palomares, Los Morantes, los Anduagas, los Delgados, los Torios y una infinidad de zelosos sabios, y sobretodo la Academia Española han desempeñado fielmente este trabajo". (:::) "Su zelo, sus fatigas no han quedado desairadas. Los reales seminarios, las Escuelas Públicas han dado con este metodo todo el fruto que podia esperarse". "No hallaran los críticos ideas nuevas, ni pensamientos que no sean ya formados de antemano por los Sabios de nuestra Nación. No he hecho más que entresacar de totods, lo que me ha parecido más útil y conforme al método que he adoptado en mi escuela." El llibre consta de 3 grans apartats:   - Tratado I.    De la Ortología.  ( 40 pàgines)   - Tratado II.   De la Calygrafia. (75 pàgines)   - Tratado III.  De la Ortografia. (77 pàgines) Podem observar que no és més que un llibre de gramàtica semblan a les actuals. Interessant de comprobar és el fet de publicar els mateixos del convent dels agustins, el primer llibre de primeres lletres en català, i en canvi el llibre de gramàtica en llengua castellana. (47) Ensenyament a Girona al segle XVIII. Salomó Marqués. CUG pàg. 61 (48)           "                   "                                            "                       pàg. 65 (49) Arte Calygrafica. Padre Espina. Imprenta Narcis Oliva, Girona Arte Calygráfica o elementos del arte de escribir de los niños de la Escuela pública de Torroella de Montgrí.  Fr. Antonio Espina. Gerona, Imprenta de Narciso Oliva. 4.3 ELS ALUMNES. No s'ha trobat cap dada del número d'alumnes que podien asistir a l'escola de gramàtica. El nombre d'alumnes sembla ser que seria més aviat minso. Quan el Pare Prior del convent dels agustins diu que faria venir un mestre de filosofia "mentre fossin en numero de vuyt lo menos", es comproba que el seu número no deuria ser massa superior. Una altra dada interessant es quan s'augmenta el sou del mestre de gramàtica Miquel Major "baix l'esperança de que concorrerien molts estudiants de la presente vila  per aprendre lletres gramaticals" s'augmenta el sou per estimular més la presència d'alumnes, al no haver de pagar mesades, però el resultat no serà satisfactori i els nens de Torroella no anaven a l'escola de gramàtica. Quan eren massa petits els portaven a l'escola "per treure's la molestia de casa" i quan eren més grans no els hi portaven perque segurament ja són capaços de fer alguna feina per la casa. Al parlar de les mesades i els salaris dels mestres es diu els que han de pagar mesada i els que no, però sempre es fa referència a la presència de forasters. Així es diu "no pot exigir mesada  dels fills dels particulars de dita vila", però  sí dels forasters, "no exigin cap mesada a cap minyó a no ser que sia foraster", "obligació d'ensenyar de franc menys als llicenciats forasters", "lo que redunda en graves perjudicis dels fills dels particulars de dita vila i altres que venen en dita aula". Això vol dir que hi havia alguns nens que devien venir de fora del poble,  dels pobles veïns o algun que realment era foraster d'altres contrades. Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya. Fons Manuel Genovart.   1922.   4.4 Obligacions i horaris mestre gramàtica    Obligacions, horaris i festius del mestre de gramàtica Miquel Major, segons una resolució de l'ajuntament de Torroella del dia 22 de novembre de 1.753. "Estat de les obligacions y feriats déu observar y cumplir le senyor mestre de gramàtica de la presenta vila són les següents:     Primer tindria obligació de tenir continuat estudien totos los dies de l'any exceptat los següents:       Esto es en tots los dies de festa tant de no poder treballar com que es pot treballar.       - Im. lo die de st. Antoni Abat, 17 Janer       - Im. lo die del Dijous llarder.       - Im. lo dilluns i dimarts de carnestoltes.       - Im. lo dimecres, dijous, divendres i dissapte de la setmana santa.       - Im. lo die de sant Isidro y sant Pere Martyr. 29 abril.       - Im. lo die del cap de octava del Corpus Christi.       - Im. lo die de Sta. Caterina. 25 novembre.       - Im. lo die de St. Nicolau. 6 de Desembre.       - Im. lo die de St. Thomás. 21 desembre fins lo die 2 de janer.       - Im. lo die de St. Franch. 4 de octubre       - Im. lo die de St. Sebastià. 20 Janer.       - Im. lo die de St. Roch. 16 Agost.       - Im. lo die de Santa Llucia. 13 desembre.       - Im. lo die de St. Thomás d'Aquino. 7 de Mars.       - Item. Tindrà obligació tots los diumenges matí y tarde de convocar los gramatichs de allí ab dos files, al matí y en lo ofici y a la tarde per la doctrina.       - Item. En tots los dies de lletanies deurà també convocarlos y fer los anar ab dos files en la profesió.       - Item. Deurà vigilar de fer los confessar y combregar una vegada cada mes y ohir missa tots los dies."     Tret del Manual d'Acords de l'Arxiu Històric Municipal de Torroella de Montgrí, volum  1741-1769,  pàg. 86. 4.5 LLengua d'ensenyament    Els Manuals d'Actes de l'ajuntament estan tots escrits en català en gairebé tota la seva totalitat, exceptuant uns paràgrafs de l'any 1750, però després torna a ser escrit en català. No tingué gaire efecte pel que sembla el Decret de nova Planta en l'ajuntament així com segurament tampoc en l'ensenyament.    L'any 1717, Felip V en la "carta a los corregidores" fa recomanacions molt concretes "Pondrá el corregidor el mayor cuidado en introducir la lengua castellana". I el 23 de maig de 1768, Carles III promulga la Real Cédula "para en todo el reino se actue y ensenñe en lengua castellana".(51). Cinquanta anys més tard del decret encara s'obliga a fer l'ensenyament en castellà denotant clarament la forta oposició a la castellanització arreu del país.    Durant les oposicions del mestre de gramàtica Josep Pujol (any 1750) aquest les feu tot en "llengua vulgar", si les oposicions les feia en català més raó encara per fe-hi les classes.    A principis de segle, abans del Decret de Nova Planta es parla de l'ensenyament de la llengua castellana però en aquests termes "los que passaven llibre de Castellà o Lletí". El castellà com a llengua a ensenyar però no com a llengua d'ensenyament. Potser com a llenguade més cultura equiparant-la amb el llatí, "Castellà o Lletí". o senzillament com a una llengua forània.    Baldiri i Reixach en les seves "Instruccions per a minyons..." (1749) ja parlava de la necessitat de traduir els llibres cultes com el Torrella, Arasme i Antoni en llengua catalana.    Al full 298 del citat llibre diu que "entre totes les llengües, la que ab més perfecció deuen saber los minyons és la llengua de sa pàtria, perquè lo defecte és molt més culpable i feo per un minyó que té estimació ...".    El català és important des del punt de vista pedagògic "m'apar que la llengua catalana té un gran avanç o una gran excel·lència sobre les demés llengües, puix l'experiència ensenya que los catalans facilment entenen les nacions estrangeres i que ab facilitat aprenen de parlar son llenguatge; però molt al contrari succeix a les nacions estrangeres que venen en esta provincia, les quals ab dificultat entenen nostre llenguatge i ab molta dificultat lo aprenen a parlar" (52).    N'hi ha d'agres i de dolces. Castella ens vol fer perdre la nostra llengua, però a l'interior del país hi ha una ferma resistència, amb publicació de llibres en català i, fins i tot, alguna gramàtica de la llengua catalana, com la de Josep Ullastre de mitjant segle, i llibre de text o manual de classe en català, com el "Compendi breu de las quatre reglas de la aritmètica pràctica" de Francesc Ifern de l'any 1759.    com s'ha dit anteriorment, a torroella hi ha la publicació de dos llibres destinats a l'ús dels nens de les escoles de la vila, un per als de puericia, que seria el sil·labari-catecisme. escrit en català, i un altre de gramàtica per als alumnes d'aquesta disciplina , l"Arte Calygráfica", escrit en castellà i de gramàtica castellana.    Hi ha un primer ensenyament bàsic d'aprenentatges de lectura i escriptura en català i un cop après això bàsic es passa a l'ensenyament de la llengua i gramàtica castellana com a nivell més elevat, i fins i tot com a segona llengua. És molt important el fet de tenir els primers ensenyaments en llengua catalana permetent que almenys no es perdés. (51)  L'ensenyament a Girona al segle XVIII. Salomó Marquès. CUG. pàq. 97. (52)  L'ensenyament a Girona al segle XVIII. Salomó Marquès. CUG. pàq. 98. Nens jugant davant el portal de Sta. Caterina.